Veig que Xavier Brotons insisteix en les precisions i diu que jo no l’interpreto bé, però ben mirat, vols dir que tu si que m’interpretes bé a mi? Perquè he repassat el que jo et deia i no he trobat en lloc que jo digués que l’article en qüestió portés data del 2010 com m’esmenes, si no que el llibre de Lluís Solsona, “Geni casteller” s’havia publicat el 2010 que és totalment diferent i per tant amb això de les interpretacions hem d’anar una mica en compte al fer acusacions. Com que no havia llegit adequadament el pròleg és el motiu pel que deia que Lluís Solsona no havia canviat de parer com asseguràveu tu i Joan Rovira. Quan aquest m’ho tirà en cara (amb tota la raó) vaig comprovar-ho reconeixent el meu greu error i vaig rectificar demanant-li disculpes, de la mateixa manera que ara em disculpo amb tu.
De la referència que tornes a fer del 5 de 9 de la Colla Vella del 1883 de que el van tornar a provar, no puc entendre com el pots comparar amb el 4 de 9 del Catllar, ja que les referències són totalment diferents, perquè mentre el 4 de 9, en el primer intent s’ha de interpretar si està o no carregat, el 5 de 9 està claríssim que ho estava ja que la crònica de “El Eco de Valls” diu ben clarament que l’enxaneta i l’aixecador gairebé eren baix. No sé Xavier si tu no veus la diferència, però jo n’hi veig molta i, per tant, no puc admetre aquesta mena de comparacions que em fas.
El gran favor que m’has fet en aquest seguit de rèpliques i contrarèpliques és l’haver acceptat que no em vas contestar la pregunta que us vaig fer, i que això posa en entredit la rèplica que em va fer en Joan Rovira afirmant que si que tots tres la vàreu contestar. Almenys els lectors que ho hagin seguit podran adonar-se que jo puc equivocar-me, però a la vegada sé rectificar i disculpar-me.
Per acabar l’última rèplica em dius: “De fet, en el meu primer article, amb més temps i espai, vaig poder argumentar una resposta a les seves intervencions del dia de la presentació, no solament l’última”. Xavier, però si jo l’única intervenció que vaig fer va ser preguntar com interpretàveu la segona part de la crònica de Ramon Roca, que diu: “Probaronlo nuevamente i volvió otra vez al suelo”. Això és l’únic que m’interessava saber i vaig quedar sense saber-ho.
En fi Xavier, deixo per tancat aquest assumpte i que per força temps ens puguem retrobar en aquest món casteller que tant ens agrada a tu i a mi.
