Després d’haver llegit la rèplica de l’amic Guillem Bartolí al meu escrit sobre la presentació al Catllar del llibre de Joan Rovira Miró i l’hipotètic 4 de 9 net del 1881 en aquella plaça, em veig obligat a fer unes últimes precisions sobre algunes coses que no ha interpretat bé:
En primer lloc, quan jo parlava d’un article de l’enyorat Lluís Solsona Llorens i afirmava “Com bé recorda Bartolí, en un article publicat el 1987 a la revista Foc Nou […]”, volia dir que Bartolí tenia raó quan sostenia que, en un primer moment, Solsona va considerar que el resultat del castell havia quedat en intent (“quasi carregat”). En tot cas, jo el que feia, també, era esmenar la plana a Bartolí, atès que ell deia erròniament que l’article datava del 2010, any de publicació de Geni casteller (per cert, ara sé que fou en el pròleg d’aquest llibre –ara sí—on Solsona va plasmar el seu canvi de parer sobre el resultat del castell). Per tant, jo crec que no he confós a ningú, almenys deliberadament.
D’altra banda, respecte a la referència al 5 de 9 de la Colla Vella dels Xiquets de Valls del 28 d’octubre del 1883, el que jo volia mostrar és que l’actuació de la colla aquell dia és un bon exemple d’un fet: que durant el segle XIX en una mateixa actuació una colla podia tornar a provar un castell encara que prèviament ja l’hagués carregat; ni més menys. En aquella diada, la Colla Vella n’arribà a fer tres intents, del 5 de 9 (cronològicament: carregat; intent; descarregat).
Finalment, insisteixo en la certesa de l’únic motiu pel qual no vaig contestar a l’última intervenció de Bartolí el dia de la presentació del llibre; una altra cosa és que ell no s’ho cregui (hi està en el seu dret). Sigui com vulgui, no es tracta, en cap cas, que considerés la pregunta massa punyent o que simplement no volgués contestar: de fet, en el meu primer article, amb més temps i espai, vaig poder argumentar una resposta a les seves intervencions del dia de la presentació, no solament l’última.
