Les colles castelleres són una de les mostres més potents del món associatiu a Catalunya. Són un dels aparadors més grans que té el país i com qualsevol altra entitat han estat produint durant la seva trajectòria una quantitat de materials importantíssima, que cal valorar i protegir com valoraríem i protegiríem qualsevol fons. Com gairebé tots els fons d’aquest país, encara té molt camí per recórrer al segle XXI.
Preservar. La gran majoria de les colles castelleres nascudes abans de l’era digital encara es troben en aquest estadi. Totes les colles tenen un fons, més ben classificat o menys, desat amb millors o pitjors condicions, que incorpora tota la documentació que la colla ha generat durant els seus anys de trajectòria: tant administratius (llibres de comptes, estatuts, actes, etc.), com castellers (entregues de camises, anotacions del tronc, pinyes, etc.), com audiovisuals (publicacions, fotografies o vídeos). Aquest bagatge que han anat acumulant les colles durant tants anys no és per a totes igual en quantitat ni en qualitat, però generalment està compost pels mateixos elements.
Actualment, les colles encara se situen generalment en un estadi predigital, en què el sentit del fons és exclusivament el de conservar tot el que la colla té. Això no és negatiu per se, i, evidentment, les colles han de continuar acumulant els documents d’interès que tinguin, perquè la digitalització té els seus avantatges, però també té una mutabilitat que els documents tangibles permeten evitar. Ara bé, cal prestar molta atenció a alguns dels formats que tinguem en físic, en especial pel que fa als materials audiovisuals.
La democratització de la fotografia i del cinema va comportar també un abaratiment generalitzat dels recursos, que en la majoria dels casos va anar lligat a una pèrdua de la qualitat material en pro de la productivitat en si. Això va ser molt positiu per a la societat, colles incloses, ja que permetia deixar constància de moltes de les activitats de les colles sense haver de recórrer a mitjans professionals o semiprofessionals; però, amb el temps, el material acaba perdent qualitat fins que difícilment es pot recuperar (com acaba passant amb els VHS). Encara no és tard, però és millor no adormir-se. És per aquest motiu que les colles s’han de plantejar, com més aviat millor, passar a un altre estadi.
Digitalitzar. Com a cas del qual m’ocupo, la Colla Jove Xiquets de Tarragona té des del 2015 el fons dipositat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona. El dipòsit a l’Arxiu es va produir després d’acabar un procés tan necessari com era la digitalització de l’arxiu fotogràfic, una tasca que (feta amb la qualitat adequada) permet recuperar les fotografies històriques per a qualsevol ús sense necessitat de recórrer a la font original. A aquest primer procés, de ja fa nou anys, vam creure convenient afegir-hi la digitalització del fons de vídeos i àudios. En total s’havien dipositat a l’Arxiu 102 cintes VHS, una cinta Betamax, més de 100 cassetes de vídeo Hi8 i mitja dotzena de cassetes de so, generalment còpies de les retransmissions de Ràdio 4 i Tarragona Ràdio durant els 90.
Tot aquest material és magnètic i amb els anys ha anat perdent qualitat, la qual cosa ha posat en evidència que, d’haver esperat deu anys més, potser hagués estat massa tard com per poder-ho recuperar (o no deixar-s’hi el patrimoni de la colla en la restauració). Després d’un any, el resultat és un fons digitalitzat al 100%, del qual se n’han pogut extreure més de 300 hores de reproducció corresponents, a grans trets, a temporades senceres, a gravacions de les diades castelleres televisades i a enregistraments dels actes socials de la colla: unes fonts de primer ordre per conèixer els castells entre 1980 i 2005. Una vegada ha entrat en tromba tot aquest material digital (resposta d’una necessitat de preservació duradora), ens hem vist moralment obligats a donar-li visibilitat.
Divulgar. Els fons digitalitzats de les colles estan molt bé i permeten trobar fàcilment documents que, anteriorment, hagués calgut anar a buscar a llocs físics concrets. Però acaba sent insostenible quedar-se aquí només i no vetllar perquè tota la colla i la població en general puguin veure el que molt poca gent havia vist.
Com a societat tenim una infinitat de recursos a l’abast, molts més que en cap altre moment de la història, i ens en podem aprofitar per donar a conèixer la nostra pròpia història i la nostra manera d’entendre el món. Si tenim vídeos de castells, els podem penjar a Youtube com fem amb les actuacions més recents (en el cas de la Jove, s’aniran publicant durant els primers mesos de l’any). Les revistes i butlletins de les colles els podem penjar a grans plataformes com Calameó o més restringides com Calaix (gestionada per la Generalitat), i a les fotografies els podem afegir metadades i acabar creant un arxiu fotogràfic en línia. D’opcions n’hi ha a cabassos, i per a aquells que no ens cansem mai de veure castells i llegir sobre castells ens suposaria una font inesgotable d’entreteniment.
De vegades ens queixem que es parla més que mai de castells però que no se’n parla amb tot el rigor o coneixement que ens agradaria. De gent així sempre n’hi haurà, com a tot arreu, però des de les colles encara tenim moltes eines a la nostra mà per donar-nos a conèixer tant al nostre país com a fora. És important que com a entitats tinguem al dia els nostres arxius i que protegim del desgast aquells materials que el temps acabarà per fer malbé, perquè són unes fonts que el dia de demà podran servir per a escriure llibres, gravar documentals, fer exposicions o tot el que sigui imaginable en un món digital que ha vingut per quedar-s’hi. Hem de saber aprofitar el que tenim per oferir.
Joan Rovira i Miró
Responsable de l’arxiu de la Colla Jove Xiquets de Tarragona
