Hores abans del començament de la diada de Sant Fèlix, un cop païdes les imatges dels últims assaigs de les quatre colles que dijous havien d’actuar a Vilafranca, vaig rebre un missatge del company Jordi Andreu. No diré que la seva predicció sobre el resultat final de la diada fos pessimista, però sí que ja m’alertava del que podia passar i, en definitiva, va acabar passant.
Sant Fèlix 2018 ha posat tothom al seu lloc; efectivament. Ha estat una fotografia fidel de les virtuts i les mancances que, en aquest moment precís de la temporada, tenen les quatre colles que van ser a plaça. El resultat global de la diada va ser espectacular? Sí, molt. Ho hauria pogut ser encara més? També. I per què no ho va ser? Doncs perquè cap de les quatre colles van tenir la capacitat de sorprendre’ns més enllà del que ja havien demostrat enguany que podien fer.
Fixem-nos en la Colla Vella, que va excel·lir, certament, a la plaça més castellera. Algú s’esperava que no pogués amb els dos castells nets que ja havia descarregat enguany. Ningú. Algú s’esperava que no pogués amb el 4d9p o que no pogués estrenar el Pd8 amb el nou quart? No. La Vella no va sorprendre; “només” va meravellar. I la diagnosi sobre la Colla Vella després de l’actuació a Vilafranca és que ja té dos dels castells que li poden donar la victòria al Concurs de Castells, com tenia dijous a les dotze del migdia, però que encara li falta el tercer castell que haurà de dur a Tarragona el 7 d’octubre. Si és el 4d10, ja vam veure que no el té com un valor mínimament segur, i que si amb el creixement de camises que té encara no l’ha pogut assajar correctament, el temps se li acaba.
Els Castellers de Vilafranca no van excel·lir com ho va fer la Vella. Ja sabem quines són les circumstàncies que els han marcat després de l’actuació a Vilanova i, tenint-les en compte, podem destacar que, com a gran colla que són, han sabut complir amb la seva obligació de refabricar els malmesos poms de dalt. Els Verds tampoc no van sorprendre. Ja ens esperàvem que poguessin repetir el 3d10 i, era previsible que poguessin carregar, i fins i tot descarregar, la Td8n. Però, veient-los darrerament per les places, també semblava més una il·lusió que no pas una realitat que poguessin estrenar el 4d10. Actualment, la pedra a la sabata dels vilafranquins és la baixada de camises, i no pas la pèrdua de qualitat. Amb aquest hàndicap, és difícil poder assajar correctament els castells de 10 i, dijous a plaça, quan el folre d’aquest colós se’ls va obrir com una magrana, va quedar clar que, ni tenen la gent precisa per formar aquest segon tortell, ni prou gent perquè el sustenti per sota; almenys a l’assaig. Vilafranca, com la Vella, també té dos cromos que poden ser guanyadors a Tarragona, però en aquest mes que queda per arribar a la TAP li queda pendent molta més feina que no pas als del Portal Nou.
Cap sorpresa, tampoc, per part de la Colla Joves Xiquets de Valls. Això sí, un cop més van saber animar la diada difonent les imatges del 3d8 descarregat sense pinya a la xarxa d’assaig; en això de la “guerra psicològica” són els grans mestres. La Joves està com estava, amb el 5d9 carregat, això sí, però com l’hauria pogut carregar a la Bisbal si hi hagués anat amb el potencial que va anar a la capital de l’Alt Penedès. Per tant, “sin novedad en el frente” dels del Carrer d’en Gassó. La Joves, a diferència de la Vella i els Verds, només té un castell guanyador per a Tarragona, el 2d8n, però cal destacar que dijous va ser l’única colla que el va descarregar. Felicitats per això; però és un triomf relatiu, perquè si aquest Dos no va acompanyat de res més, pot arribar a ser estèril al Concurs. També és cert, però, que la Joves, tenint en compte el seu historial, és l’única colla capaç de fer trontollar la lògica castellera i deixar-nos a tots bocabadats. Esperarem…
I Els Minyons de Terrassa, que malauradament no els podem analitzar en clau de Concurs, tampoc no es van moure d’allà on eren; poca cosa més a dir, doncs. Van ser la colla més fluixa a plaça; és una conclusió i prou, sense malícia. Després de l’assaig a la Plaça de la Vila de Vilafranca que van fer els Verds abans de Sant Fèlix, vaig visionar el vídeo de la Td8n feta a l’assaig moments abans pels Minyons amb dos castellers vilafranquins que l’han descarregada més d’una vegada. Vaig quedar una mica parat amb la cara d’escèptics que van fer pensant en que la provarien dijous, i un va sentenciar que els malves “s’havien saltat tots els passos previs”. Ho van clavar. Els Minyons són una altra colla gran que ha patit una baixada de camises, tot i que dijous feien goig. Tenen una cosa, però, que em fa pensar que només poden anar a millor. És la joventut, que no incapacitat, dels seus dos caps de colla. Els Minyons han marcat el camí del món casteller quan han estat agosarats, innovadors, creatius… I quan s’ho han cregut amb el punt de “xuleria” necessari en qualsevol colla que lluiti per ser la millor. No m’imagino que aquestes característiques les puguin recuperar amb els “camises gastades” al capdavant. Però potser sí, si els veterans se situen al darrere i il·lustren les mancances naturals de la joventut.
