Després de repassar detingudament la taula de puntuacions del proper Concurs de Castells de Tarragona, he observat una sèrie d’anomalies impròpies per un certament de la categoria que any rere any adquireix, sobretot per la quantitat i qualitat de les construccions que hi aporten les colles participants.
Deixant a banda per impossible el que he denunciat tantes vegades sobre la injustícia que d’uns anys ençà s’ha fet en rebaixar la puntuació del pilar de sis respecte al qui se li havia donat durant més de quaranta anys, i a la vegada, no fer-ho ni un sol punt al de set amb folre ni al de vuit amb folre i manilles, com tampoc als castells que porten el pilar al mig, fet que demostra la poca sensibilitat dels membres de l’organització per millorar temes tècnics, en comptes d’interessos particulars o de colles.
Un fet destacable i poc comprés per la majoria de persones que ens movem en aquest món casteller, és el canvi que s’ha fet entre els castells de gamma extra mal anomenats “nets” sobre els de deu pisos amb folre i manilles, en un moment que està més que demostrat que amb l’ajuda de les xarxes són més fàcils d’aconseguir els que he descrit primer. No pas per la seva dificultat tècnica, però si pel que suposa aglutinar tanta gent com són necessaris per confeccionar els folres i les manilles, sobretot als assajos. Pel que es veu, la visió dels responsables que van prendre aquestes desafortunades decisions van un xic endarrerides. Què hi farem.
No faig aquestes reflexions després de veure el que està passant aquesta temporada en el dos de vuit sense folre, que també, però ja fa dos o tres anys que els registres que es van obtenint tant amb el dos com en el quatre no era gens aconsellable els canvis que s’han fet. També vull afegir que faig aquesta queixa en el moment precís que la colla on formo part -la Colla Vella dels Xiquets de Valls- domina més els més afavorits que els que ho són menys.
Les puntuacions dels castells que tot seguit em referiré no tenen cap mínim de rigor si fem les oportunes comparacions entre ells. Si mirem la diferència de punts que hi ha entre un quatre de vuit descarregat i un quatre de nou amb folre carregat, trobem 635 punts a favor del quatre de nou, quan això ho equipares amb un pis més, o sigui, el quatre de nou sense folre descarregat i el quatre de deu amb folre -sense manilles- carregat, la diferència és 55 punts però a la inversa, ara el més puntuat és el quatre sense folre.
De la mateixa manera ens trobem en els castells de dos. Del dos de set descarregat al dos de vuit amb folre carregat la diferència és de 195 punts a favor del que porta folre. Per contra, el dos de vuit sense folre descarregat amb el dos de nou amb folre – sense manilles – carregat, la diferència és de 595 punts a favor del dos de vuit sense folre. Hi ha algun dels responsables i defensors d’aquestes puntuacions que em pugui explicar amb arguments convincents quina diferència hi ha entre aquestes construccions que no sigui única i exclusivament la d’un pis més? M’agradaria saber quins criteris han fet servir per aplicar aquest sistema en aquests determinats castells.
Potser algú gosarà dir-me que els folres del quatre de deu si mai el veiem i del dos de nou que ja l’hem vist, seran o han estat molt més poblats que els del quatre de nou o dos de vuit amb folre, i tindran tota la raó del món, però és que per la mateixa regla creuen que el quatre de nou i el dos de vuit sense folre es faria amb la pinya d’un quatre de vuit o d’un dos de set? Jo m’atreveixo a dir que no.
I què hem de dir del nou de vuit descarregat al nou de nou amb folre carregat? Aquí la diferència és abismal, ni més ni menys que 1.275 punts a favor del nou carregat. Però encara hi ha més. Almenys hi ha dues construccions que varien totalment si són descarregades o només carregades; són el dos de nou i el nou de nou amb folre. El dos de nou amb folre –sense manilles– descarregat val 35 punts més que el nou de nou amb folre també descarregat, però si els dos castells només són carregats el resultat és a l’inrevés, el guanyador és el nou de nou amb folre per 275 punts. Com si res.
Hi ha algú amb un mínim de sentit comú que pugui defensar aquests contrasentits? A més, aquests responsables de l’organització que a la vegada tant s’omplen la boca de vetllar per la seguretat dels castellers, no creuen que valorar tant aquest castell carregat invita alguna colla a no calcular prou bé les conseqüències? Aquesta gent tan rigorosa amb les seves opinions, de veritat han pensat en una possible caiguda d’un nou de nou amb folre?
Sobre aquest tema vull recordar el que deia el cap de colla dels Capgrossos de Mataró, en Cugat Comas, en preguntar-li si considerava el nou de vuit castell de gamma extra. Més o menys va respondre això: “No sé si és o no de gamma extra, la caiguda sí que ho és, de gamma extra”. Jo hi afegeixo; doncs amb un pis més imagineu-vos!
Espero que sabran adoptar les oportunes rectificacions pel concurs del 2020 pel bé del fet casteller, tot i que vista l’experiència de molts anys acumulada, no m’estranyarà gens que continuï prevalent més els interessos dels que remenen les cireres que l’objectivitat que en la majoria de casos requereix.
I després de sentir les pobres explicacions donades sobre les dites puntuacions pel senyor Pere Ferrando -president del jurat i membre de l’organització- al programa Tres Rondes de Catalunya Informació del passat 2 de setembre, gairebé posades en dubte ja en el mateix programa pel col·laborador Jordi Andreu, encara desconfio més de la serietat d’aquest organisme.
Sobre la puntuació dels castells als Concursos de Tarragona (I)