Un estudi de la URV alerta que el canvi climàtic està produint un empitjorament de les condicions meteorològiques per fer castells a l’estiu. L’anàlisi del període 1951-2023 ha permès detectar una tendència a l’increment de la temperatura, estadísticament significativa, en els diferents casos d’estudi, que oscil·la entre +0,42 °C per dècada el 24 de juny (12-15 h) a Valls i +0,30 °C per dècada el 15 d’agost a la Bisbal del Penedès (12-15 h). Els investigadors de la universitat també conclouen que a les diades de Santa Anna al Vendrell, Firagost a Valls, la Festa Major de Llorenç del Penedès, Sant Magí a Tarragona, Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès i Santa Rosalia a Torredembarra s’assoleix un Índex de Calor (IC) de “precaució màxima”.
L’estudi “Reptes del fet casteller davant del canvi climàtic” ha estat elaborat per l’Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica (IURESCAT) de la URV, per encàrrec de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller. Els autors de l’informe són Òscar Saladié Borraz (coordinador), Anna Boqué Ciurana, Jon Xavier Olano Pozo i Júlia Sevil Estela-Thomson.
La combinació de temperatura i humitat mostren un patró molt similar pel que fa a l’Índex de Calor: disminució de les diades amb un IC neutre, predomini d’anys qualificats com a “precaució” i aparició d’anys qualificats com “precaució màxima”. Els resultats fruit de la instal·lació de sensors de temperatura i humitat en onze diades castelleres, entre el 24 de juny i l’1 de setembre, mostra que la temperatura va superar els 30 °C en set d’aquestes diades.
Les temperatures més elevades registrades van ser: 34,6 °C a la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès (30 d’agost); 34,4 °C a la plaça de la Vila de Torredembarra (1 de setembre) i 33,9 °C a la plaça Vella del Vendrell (26 de juliol). A més, es detecta que la temperatura a la plaça és més elevada al sol que a l’ombra. Fins a 4 °C de diferència durant la diada de Sant Fèlix a Vilafranca i 3,8 °C tant a la de Sant Joan a Valls, com a la de Santa Anna al Vendrell i a la de Santa Rosalia a Torredembarra.
Illa de calor urbana
En la gran majoria dels casos la temperatura és més elevada a les places que a l’entorn rural més immediat. Les diferències estan en part justificades per la distància entre la plaça on es fa l’actuació castellera i l’estació meteorològica de i per la utilització de sensors diferents. Però el paper clau el té el fenomen de l’illa de calor urbana.
Hi ha un predomini de diades en què els valors de l’Índex de Calor es troben al rang considerat de “precaució”. A les diades de Santa Anna al Vendrell, Firagost a Valls, Festa Major de Llorenç, Sant Magí a Tarragona, Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès i Santa Rosalia a Torredembarra, durant un espai de temps més o menys llarg, l’IC va estar dins del rang de “precaució màxima”.
El valor més alt de l’IC va tenir lloc durant la diada de Sant Fèlix (38,24 ºC). També cal destacar els valors màxims assolits durant la diada de Santa Anna del Vendrell (38,09 ºC) i Santa Rosalia a Torredembarra (38,02 ºC).
Mesures a adoptar
Per a la recerca s’han fet també una sèrie de tallers participatius amb 10 colles i 109 castellers van permetre determinar, de manera qualitativa les situacions meteorològiques més favorables i més adverses per fer castells, tenint en compte temperatura, humitat, vent, insolació/núvols i pluja. El mateix exercici es va fer qualitativament en el cas de la temperatura. Els castellers consideren que tant la temperatura com la humitat no haurien de ser altes o molt altes (evitar la xafogor), que és positiu que el cel estigui una mica ennuvolat i, per descomptat, que no ha de ploure ni tampoc ha de fer un vent fort, i encara menys ràfegues.
En el cas de la temperatura van establir un rang òptim per fer castells (18,5 ºC i 25,5 ºC) i un llindar extrem (superior a 34 ºC) per sobre del qual s’hauria de plantejar, per motius de seguretat de castellers i públic, no fer castells.
Una de les conclusions de l’estudi, presentat aquest dilluns al Campus Catalunya de la URV pels seus autors, és que cal debatre sobre quines mesures d’adaptació s’han de dissenyar i implementar per fer front a la situació, amb l’objectiu principal de prioritzar la seguretat dels participants i preservar el patrimoni i el caràcter identitari que encarnen els castells. Segons els autors de l’estudi, aquest objectiu només s’aconseguirà amb la col·laboració dels castellers, els organitzadors de les diades i l’administració pública.
